Dracdaro


Ir al Contenido

La Cova d'en Daina

La Cova d'en Daina,
pretén ser un espai on puguis expressar-te.

Per a això només has de remetre per correu electrònic
(dracbisbal@hotmail.com), les teves opinions, comentaris, ... simplement el que vulguis.

Us animo a iniciar aquesta nova etapa.

Dracdaro





Viatge en tren.

Ahir quan tornava de Barcelona vaig reflexionar sobre dos aspectes que vaig viure en el meu vagó, un d'ells molt venal, és normal que soni algún telèfon mòbil (tots en portem) però una senyora va començar a trucar per localitzar el seu pare, a veure qui sabia on era, truca a una botiga, al seu fill, al seu germà i al final localitza el seu pare, la pregunta per cert molt interessant, li diu on eres?, el pare deu ser una mica dur d'orella perque li manava que parlés més alt, li diu la sra. que no pot fer-ho perque és al tren, fantàstic, tota la gent del vagó varem sentir la conversa i ara li preocupava parlar més alt. No comment.

El segón aspecte interessant de debó (al menys per mi), de Girona cap a Flassà vaig compartir vagó amb 3 nois joves -20/21 anys- i sense voler-ho vaig escoltar els seus comentaris, es queixàven d'un professor de la UDG que només els feia una classe de 2 hores els dijous i es limitava a passar-lis videos sense cap comentari ni explicació, vaig pensar que no és just que un”profe” segurament amb plaça en propietat es limiti a fer d'aquesta manera la seva “feina” i per altre banda em va reforçar la meva confiança en els joves, preparats, crítics, amb ganes d'aprofitar el temps i tips que els prenguin el pèl, no tardarem ni 20 anys que algun d'aquest joves poden estar dirigint la nostra societat.

Ja ho veieu qualsevol lloc és bó per parar l'orella.


joan muntaner.


Tornar


Molt encertat el nom del Racó dels pensaments!

Sabeu què tots tenim la “nostra cova” on amaguem les coses més preuades, records i instants irrepetibles?.

Jo voldria aprofitar aquest espai per agraïr a en Joan Aupí, en primer lloc, el temps que ens dedica a tots a través de la seva web, i en segon, el dia, ja llunyà, que em va obrir la porta de la colla XXL…

A partir d’aquí l’agraïment és genèric i vull que sabéu que, pedelada rera pedelada, m’heu anat enganxant. He descobert en cadascun de vosaltres una gran persona que fa que aquesta colla sigui com és, natural i viva, XXL... + gran no pot ser!!!!!

Gràcies per ser com sou, no grans, sino únics i genuins!!

Consells: En les sortides el més important és no pendre mal i arribar sans i estalvis a l’esmorzar. Recordeu que el repte final, ara per ara, és anar agafant pòsit per poder assolir el Camí de Sant Jaume amb comoditat.


Anna.


Tornar